El Model d'Atenció Integral i Centrada en la Persona (AICP)
- Centrada en la persona: L’atenció es centra en la persona i es personalitza segons les seves necessitats, desitjos i preferències. Cada individu és vist com a únic i es tenen en compte els seus valors i creences.
- Col·laboració i participació: Es fomenta la col·laboració activa entre la persona atesa, els seus familiars i els professionals de la salut o serveis socials. Es busca que la persona tingui un paper actiu en la presa de decisions relacionades amb la seva atenció.
- Visió holística: S’adopta una visió holística de la salut, tenint en compte tant els aspectes físics com els emocionals, socials i espirituals. Es busca comprendre la persona en la seva totalitat, més enllà de la seva malaltia o condició específica.
- Continuïtat i coordinació: Es promou la continuïtat de l’atenció i la coordinació entre diferents serveis i professionals per garantir una atenció integral i coherent.
Teràpia humanista
L’humanisme és una perspectiva filosòfica i psicològica que destaca la importància i el valor de la persona. En el context de la psicologia, l’humanisme es presenta com un corrent de pensament que posa èmfasi en la comprensió i millora de l’experiència humana, l’autorealització i el creixement personal. Algunes de les idees clau associades amb l’humanisme inclouen:
- L’èmfasi en la persona: L’humanisme valora la singularitat de cada individu i destaca la seva capacitat per prendre decisions conscients i responsables.
- L’autorealització: L’objectiu principal de la teràpia humanista és facilitar l’autorealització, que es refereix al procés de desenvolupar i realitzar el potencial personal per créixer i convertir-se en la millor versió de si mateix.
- La Responsabilitat personal: Els teòrics humanistes com Abraham Maslow i Carl Rogers destaquen la importància de prendre responsabilitat de les pròpies accions i decisions, i com aquesta responsabilitat contribueix al creixement personal.
- La Relació terapèutica: La relació entre el terapeuta i el client és fonamental en la teràpia humanista. S’hi posa èmfasi en la confiança, l’acceptació incondicional i l’empatia com a elements clau per facilitar el creixement personal.
La teràpia humanista és una forma de psicoteràpia que es basa en els principis de l’humanisme. Algunes de les teràpies humanistes més conegudes inclouen:
- La Teràpia Centrada en la Persona (TCP): Desenvolupada per Carl Rogers, aquesta teràpia destaca la importància de crear un entorn terapèutic on el client se senti acceptat incondicionalment, compres i entès.
- La Psicoteràpia Gestalt: Aquesta teràpia, desenvolupada per Fritz Perls, se centra en la presència aquí i ara, i promou la presa de consciència i responsabilitat personal.
- La Psicoteràpia Existencial: Aquesta aborda qüestions fonamentals sobre la vida, la mort, la llibertat i el sentit, i busca ajudar els individus a prendre consciència de les seves eleccions i a viure de manera més autèntica.
La teràpia humanista està dirigida a persones que busquen un enfocament terapèutic que posa l’èmfasi en el creixement personal, l’autorealització i la comprensió profunda de la seva pròpia experiència. És particularment útil per aquells que volen explorar i millorar la seva autoestima, les seves relacions i el seu sentit de significat i propòsit a la vida.
Teràpia Cognitiva-Conductual (TCC)
La teràpia Cognitiva-Conductual (TCC) és una aproximació psicoterapèutica que combina dos enfocaments principals: la teràpia cognitiva i la teràpia conductual. Aquesta teràpia és breu i orientada a la solució, centrant-se en la identificació i modificació de patrons de pensament i comportament amb l’objectiu de millorar l’estat d’ànim i el benestar emocional.
Principals característiques de la Teràpia Cognitiva-Conductual:
- Teràpia cognitiva: Se centra en els patrons de pensament (cognicions) i en com aquests poden influir en les emocions i els comportaments. La teràpia cognitiva ajuda les persones a identificar i canviar pensaments negatius o distorsionats que poden contribuir a problemes emocionals.
- Teràpia conductual: Es basa en els principis del condicionament, especialment en el condicionament operant i el condicionament clàssic. Es posa l’èmfasi en identificar i modificar comportaments específics mitjançant tècniques com el reforç positiu o negatiu i l’exposició sistemàtica.
- Establiment d’objectius: Es treballa amb el client per establir objectius concrets i realistes. Aquests objectius poden estar relacionats amb canvis en el pensament, el comportament o l’entorn de la persona.
- Autoobservació i Registres: Es fomenta l’autoobservació per ajudar els clients a registrar els seus pensaments, emocions i comportaments, i comprendre les connexions entre ells.
- Resolució de problemes: La TCC ajuda els clients a identificar i resoldre problemes, desenvolupant habilitats per afrontar les dificultats i els reptes quotidians.
La Teràpia Cognitiva-Conductual és àmpliament aplicable i ha demostrat ser eficaç en el tractament de diverses condicions. Algunes de les àrees d’aplicació inclouen:
- Trastorns de l’Ansietat: Inclou trastorns com el trastorn d’ansietat generalitzada, trastorn d’ansietat social, trastorn obsessiu-compulsiu i altres.
- Depressió: És eficaç en el tractament de la depressió i altres trastorns de l’estat d’ànim.
- Trastorn per Estrès Posttraumàtic (TEPT): És utilitzada per a persones que han experimentat situacions traumàtiques.
- Trastorn de Pànic: S’utilitza per al tractament del trastorn de pànic amb agorafòbia o sense.
- Trastorns del Son: És utilitzada en casos de problemes de son, com la insomnia.
La Teràpia Cognitiva-Conductual és una opció versàtil i pot ser adaptada a les necessitats específiques de cada individu. Se centra en la identificació i canvi de patrons de pensament i comportament per millorar el benestar emocional i promoure l’ajustament psicològic.
Teràpia Dialèctica Comportamental (TDC)
La Teràpia Dialèctica Comportamental (TDC) és un tipus de teràpia cognitiva-conductual que va ser desenvolupada originalment per la psicòloga Marsha M. Linehan. La TDC originalment va ser desenvolupada per a persones amb Trastorn Límit de la Personalitat, que és un trastorn que es caracteritza per inestabilitat emocional, relacional i d’identitat. Tanmateix, s’ha utilitzat amb èxit en altres poblacions i trastorns, com trastorns de l’ansietat, trastorn de l’alimentació, trastorns de l’estat d’ànim i altres trastorns de la personalitat.
Principals característiques de la Teràpia Dialèctica Comportamental:
- Dialèctica: La TDC incorpora el concepte de dialèctica, que significa la integració de dos aspectes aparentment contradictoris. En aquest context, es busca equilibrar l’acceptació incondicional del client amb la necessitat de canvi.
- Mindfulness: La pràctica de la consciència plena o mindfulness és una part integral de la TDC. Es fomenta la presència conscient en el moment present per afrontar i regular les emocions sense reaccionar impulsivament.
- Regulació emocional: La teràpia se centra en l’adquisició d’habilitats per a la regulació emocional. Això inclou l’aprenentatge de com identificar, comprendre i manejar les emocions de manera efectiva.
- Tècniques de resolució de conflictes: Es proporcionen estratègies específiques per a la resolució de conflictes, ja que aquesta és una àrea comuna de dificultat per a aquells amb TLP.
- Teràpia individual i en grup: La TDC es pot oferir en sessions individuals i sessions de grup. Les sessions de grup proporcionen un entorn de suport i aprenentatge entre els participants.
- Compromís amb el canvi: La teràpia fomenta el compromís amb el canvi i la presa de decisions per millorar la qualitat de vida. Es treballa amb els clients per establir metes i estratègies pràctiques per aconseguir-les.
Aquesta teràpia pot ser especialment útil per a aquelles persones que tenen dificultats amb la regulació emocional, les relacions interpersonals, la impulsivitat i altres símptomes associats amb la falta d’estabilitat emocional. La TDC proporciona eines concretes per a la gestió efectiva d’aquestes dificultats i la millora de la qualitat de vida.
Teràpia d'Acceptació i Compromís (TAC)
La Teràpia d’Acceptació i Compromís (TAC) és una forma de psicoteràpia que destaca la importància d’acceptar els pensaments i sentiments difícils i comprometre’s amb l’acció en direcció als valors i objectius personals. La TAC és una teràpia contextual i de tercera generació que es basa en la psicologia cognitiva-conductual, però afegeix elements de la teràpia d’acceptació i mindfulness.
Principals característiques de la Teràpia d’Acceptació i Compromís:
- Acceptació: La TAC destaca la importància d’acceptar les emocions i pensaments difícils o dolorosos en lloc de lluitar contra ells o intentar eliminar-los.
- Mindfulness: La pràctica de la consciència plena o mindfulness és una part central de la TAC. Es fomenta la presència en el moment present per observar els pensaments i les emocions sense judici.
- Compromís amb els valors: La teràpia posa l’accent en identificar els valors personals significatius i comprometre’s amb accions coherents amb aquests valors, malgrat la presència de pensaments i emocions difícils.
- Desfusió: Es fomenta la “desfusió” dels pensaments, que implica veure’ls com a simples esdeveniments mentals i no com a fets literalment certs.
- Clarificació dels objectius de vida: S’ajuda els clients a clarificar els seus objectius i valors de vida perquè puguin dirigir les seves accions en consonància amb el que és important per a ells.
La Teràpia d’Acceptació i Compromís és aplicable a una àmplia gamma de trastorns i problemàtiques psicològiques, així com a persones que simplement busquen millorar la seva qualitat de vida. Algunes de les àrees d’aplicació inclouen:
- Trastorns de l’ansietat: La TAC s’ha utilitzat amb èxit en el tractament dels trastorns d’ansietat, com el trastorn d’ansietat generalitzada (TAG) i el trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC).
- Depressió: Pot ser beneficiosa per a persones que experimenten depressió, ajudant-les a connectar amb els seus valors i comprometre’s amb accions significatives.
- Problemes de relació: Pot ser utilitzada per a persones que experimenten dificultats en les seves relacions, ajudant-les a establir connexions significatives i saludables.
En resum, la Teràpia d’Acceptació i Compromís és una opció terapèutica eficaç per a aquells que volen aprendre a viure plenament, acceptant les dificultats de la vida i comprometent-se amb les seves metes i valors personals.
Teràpia a través de l’aventura
La teràpia a través de l’aventura és una modalitat de teràpia que incorpora activitats i experiències a l’aire lliure i altres activitats aventureres com a part integral del procés terapèutic. Aquesta aproximació combina elements de la teràpia experiencial, la psicologia dels grups i les activitats a l’aire lliure per fomentar el creixement personal, la resolució de problemes i la millora de les habilitats socials.
Principals característiques de la teràpia a través de l’aventura:
- Activitats aventureres: Inclou activitats com escalada, senderisme, ràfting, jocs de grups i altres activitats a l’aire lliure que proporcionen desafiaments físics i emocionals.
- Metàfores i simbolisme: Les activitats a l’aire lliure es fan servir com a metàfores o simbolismes per les experiències de la vida i els desafiaments individuals. Aquestes activitats poden representar obstacles, lliçons o èxits.
- Treball en grup: La teràpia a través de l’aventura sovint es realitza en entorns de grup, amb l’objectiu de fomentar la cohesió grupal, millorar les relacions i proporcionar suport entre els membres del grup.
- Desenvolupament d’habilitats: Es busca millorar les habilitats socials, les habilitats per a la presa de decisions, la confiança en un mateix, la resolució de problemes i altres aspectes del desenvolupament personal.
- Connexió amb la naturalesa: La teràpia a través de l’aventura valora la connexió amb la naturalesa com a part integral del procés terapèutic, reconeixent els beneficis psicològics de l’aire lliure.
Aquest tipus de teràpia és utilitzat en diverses poblacions i contextos. Algunes de les àrees d’aplicació inclouen:
- Adolescents en risc: Pot ser utilitzada amb adolescents que presenten problemes de comportament, manca d’habilitats socials o altres dificultats emocionals.
- Equips de treball: Es pot aplicar en programes de desenvolupament de l’equip per millorar la comunicació i la cooperació dins d’equips de treball.
- Tractament de la salut mental: S’aplica en alguns programes terapèutics per a persones amb trastorns de salut mental, com la depressió o l’ansietat.
- Rehabilitació: Pot ser utilitzada en programes de rehabilitació per a individus amb discapacitats físiques o altres problemàtiques.
En resum, la teràpia a través de l’aventura és versàtil i es pot adaptar a diverses poblacions amb l’objectiu de promoure el creixement personal i el benestar emocional a través d’experiències a l’aire lliure i activitats aventureres.
Teràpia amb ús de la realitat virtual
Les ulleres de realitat virtual són entorns generats totalment per ordinador els quals procuren imitar l’experiència humana a través de mitjans auditius, visuals i tàctils a través d’una pantalla estereoscòpica que engloba tot el camp de visió seguint el moviment del cap (anomenat ulleres de realitat virtual o “Head-Mounted Display” (HMD). Els entorns de realitat virtual es visualitzen a través de vídeos de RV 3D 360º, així la sensació és que la persona es troba físicament en aquest espai convertint-se en una experiència immersiva. Els entorns que proposem poden ser de mar, de bosc, riu o també altres entorns com Venècia, bussejar dins del mar entre coralls del carib, la sabana africana, l’Himàlaia o anar a un concert de música clàssica entre altres.
Durant els darrers trenta anys s’han desenvolupat innovacions tecnològiques com la Realitat Virtual (RV) eines les qual s’han demostrat clínicament beneficioses per a la salut i el benestar de les persones (Dermody et al., 2020). Són nombrosos els autors que descriuen el potencial de la RV ja que la seva utilització permet mesurar en temps real respostes cognitives, emocionals i fisiològiques en un gran nombre de situacions diferents, tenint així un control total de l’experiència (Bryant, Brunner, and Hemsley, 2020; Healy et al., 2021; Montana et al., 2020; Riches et al., 2021; Riches et al., 2023). A més, permet mantenir variables complexes semblants a la de la vida real en entorns segurs (Montana et al., 2020). De fet, Sanchez-Vives (2005), citats a Montana, et al. (2020, p. 2), constaten la capacitat dels entorns de realitat virtual de generar sensació de presència immersiva. Així mateix, entorns de RV agradables poden augmentar la sensació de relaxament, i el mateix temps disminuir sensacions com l’estrès, l’ansietat (Riva et al., 2016) o fins i tot de dolor (Horsak et al., 2021).
De fet, l’ús d’aquesta tecnologia està augmentant en àmbits com el sanitari, generant entorns virtuals realistes per a tractament de diferents trastorns de salut mental o la prevenció del dolor entre d’altres (Riches et al., 2023). A més, diverses investigacions científiques mostren com intervencions amb l’ús dels entorns de RV amb persones d’edat avançada també són efectives i tenen una bona rebuda pels mateixos usuari (Dermody et al.,2020; Huygelier, 2019; Montana et al., 2020).
Teràpia EMDR
Què és l’EMDR?
La Teràpia Dessensibilització i Reprocessament per Moviments Oculars (Eye Movement Desensitization and Reprocessing – EMDR) és una teràpia completa que engloba principis, tècniques i protocols específics per abordar tres dimensions: (a) esdeveniments passats que han originat i mantenen els símptomes actuals, (b) situacions presents i (c) possibles esdeveniments futurs. És àmpliament reconeguda com la teràpia més eficaç per al tractament del trauma, tal com ho va confirmar oficialment l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 2013, atorgant-li un reconeixement significatiu en la promoció de la salut mental global.
Principals característiques de la teràpia EMDR
- L’enfocament EMDR, es basa en el Model de Processament Adaptatiu de la Informació, segons el qual, la informació que porta una gran càrrega d’estrès, troba dificultats per ser processada de la manera habitual, amb què es guarden la resta de records, i per això causa malestar i simptomatologia.
- L’objectiu és abordar elements perceptius, cognitius, emocionals i somàtics del record i el reprocessament a través de l’estimulació bilateral, posant en marxa el processament adaptatiu de la informació.
- Es treballa en un protocol estandarditzat per a tots els terapeutes, de manera que proporciona fiabilitat i replicabilitat en la teràpia. Això significa que els resultats de la teràpia són més consistents i coherents aportant confiança en el tractament.
L’EMDR és àmpliament aplicable i ha demostrat ser eficaç en el tractament de diverses condicions. Algunes de les àrees d’aplicació inclouen:
- Trastorn per Estrès Posttraumàtic (TEPT): És utilitzada per a persones que han experimentat situacions traumàtiques.
- Trastorns de l’Ansietat: Inclou trastorns com el trastorn d’ansietat generalitzada, trastorn d’ansietat social, trastorn obsessiu-compulsiu i altres.
- Depressió: És eficaç en el tractament de la depressió i altres trastorns de l’estat d’ànim.
- Trastorn de Pànic: es fa servir per al tractament del trastorn de pànic amb agorafòbia o sense.